Quan el somni es converteix en objectiu.
Quan donar el 100% en cada entrenament es converteix en rutina.
Quan assoleixes buidar la teva ment i i concentrar-te de debò en el que fas. Quan ets capaç de retrocedir només per a agafar impuls.
Quan ets capaç de trepitjar un tatami i sentir que ets invencible, però mostres humilitat en cada gest.
Quan aprofites cada oportunitat per a aprendre una mica nou. I destries entre si serà beneficiós o perjudicial per al teu judo. Quan assoleixes descobrir l'essència de cada tècnica.
Quan assumeixes la derrota, i l'examines per a veure les fallades, i descobreixes fallades en cada victòria.
Quan assumeixes que la perfecció és inassolible, però encara així apuntes cap a ella i no et tremola el pols.
Quan somies despert, però no et quedes dormit, per a avançar cada dia pel camí que et conduïx a una meta només assolible per a uns pocs, i gaudeixes cada pas que dónes.
Quan despulles de la teva vida multitud de plaers, perquè el teu major plaer és la satisfacció d'haver pogut entrenar un dia més.
Quan els teus amics et criden boig, i somrius, perquè saps que a ells els agradaria estar tan boig com tu, però la por al fracàs els fa mantenir-se entenimentats.
Quan els problemes no et fan llençar la tovallola, sinó que et fan més forta espiritual, mental i físicament.
Quan estimes de debò el que fas i un dia sense pensar en judo et resultaria impossible.
Quan mai mancada en la teva maleta unes gomes per a entrenar estiguis on estiguis.
Quan vences a la teva major enemic, TU MATEIX.
Només llavors podràs considerar-te un guerrer, un pelegrí que porta en la maleta il·lusió, confiança i constància: un campió.
Pac man
Fa 16 anys