La por és com la família, que tot el món té una. Però encara que se semblin les pors són tan personals i tan diferents com poden ser-lo totes les famílies del món. Hi ha pors? pors amb els quals un aprèn a anar convivint. Hi ha pors fetes d'inseguretats? por a quedar-nos enrere? por a no ser el que somiem, a no donar la talla? por que ningú entengui el que volem ser. Hi ha pors que ens va deixant la consciència? la por a ser culpables del que els passa als altres. I també la por al que no volem sentir? al que no volem mirar? al desconegut, com la por a la mort, que algú a qui volem desaparegui. I avui he escoltat que la felicitat és l'absència de la por. I llavors m'he adonat que? últimament jo ja no tinc por.